Nutrició i Metabolisme
Bases moleculars de la patologia associada a l'obesitat i en la resistència a la insulina
Membres de l'equip
Responsable
Sonia Fernández-Veledo
Investigador/a clínic
- Silvia Daniela Näf Cortés
Investigador/a Postdoctoral
- Victoria Ceperuelo Mallafré
Tècnic
- Kelly Roche Rodríguez
Objectius
La resistència a la insulina i en la Diabetis tipus 2 són conseqüències directes de l'obesitat i representen un problema important per a la salut. L'òrgan adipós està format per diversos tipus de greix amb diverses funcions fisiològiques i implicacions fisiopatològiques. Tot i que la gran majoria de dipòsits de greix es defineixen com a teixit adipós blanc o marró, avui dia està demostrat que existeixen reductes d'adipòcits marrons dispersos dins el teixit adipós blanc. Ambdós teixits juguen un paper cabdal a la regulació i a la disfunció patològica de l'homeòstasi energètica.
Una de les hipòtesis que relacionen obesitat i resistència a la insulina es basa en la funció endocrina del teixit adipós, ja que en situacions d'obesitat es produeix una alteració del patró de secreció d'aquest teixit amb un increment de molècules amb activitat inflamatòria que poden reduir la sensibilitat a la insulina tant del propi teixit adipós com d'altres teixits perifèrics.
La nostra hipòtesi de treball es basa en la disfunció de l'adipòcit com a element clau en el desenvolupament d´aquestes patologies i no únicament una conseqüència d'aquests desordres metabòlics.
L'estudi de noves vies de transducció del senyal implicades en la resistència a la insulina al metabolisme glucídic i lipídic representa un dels principals objectius del grup d'investigació.
Així mateix, el coneixement de possibles diferències entre els diferents tipus de greix i l'estudi dels mecanismes moleculars implicats en la plasticitat de l'òrgan adipós poden aclarir les bases moleculars dels defectes metabòlics inherents en aquestes alteracions i oferir noves estratègies per al tractament d'aquestes patologies.
