Novetats

La solució per prevenir un ictus o un infart podria passar per una simple anàlisi

Entrevista a Núria Amigo, CEO de Biosfer Teslab, SL

Com, amb tan sols una anàlisi, es podria arribar a prevenir un infart o un ictus?

En el 50% dels casos de malaltia cardiovascular (MCV) els pacients presenten una concentració adequada de colesterol LDL -àmpliament conegut com a colesterol dolent- que és el paràmetre que els metges usen per dir si una persona té més o menys risc futur de MCV. Per tant, com a biomarcador de risc cardiovascular, el colesterol LDL no és suficientment bo i, paradoxalment, malgrat ser un paràmetre tan àmpliament usat, que de fet està basat en la majoria dels casos en determinacions indirectes, la seva concentració és el que actualment determina si una persona ha d'estar en tractament o no; o si una persona es classifica com a persona de risc o no.

El risc de tenir una malaltia cardiovascular malgrat presentar una concentració de colesterol adequada es coneix com a risc residual i, malauradament, és inacceptablement alt.

Anys de recerca clínica han demostrat que part d'aquest risc pot explicar-se a partir de propietats més enllà de la concentració de colesterol, com és el cas de la mida de les partícules que el transporten, la mida de les partícules lipoproteiques. Dos individus que presenten la mateixa concentració de colesterol LDL en partícules més o menys grans, i per tant en més o menys nombre de partícules, presenten risc de malaltia cardiovascular diferent. Les partícules petites són més capaces de creuar les parets arterials, acumular-se i generar arterioesclerosi, malaltia subjacent a l'accident cardiovascular. Els individus amb major nombre de partícules tenen un risc incrementat amb relació a la resta. És en aquests casos, en els que els valors de colesterol LDL són els adequats, quan la detecció de presència de partícules més petites pot prevenir un infart, ja que alerta al metge i al pacient d'un risc incrementat que d'altra manera no s'hauria vist, i per tant responent a la pregunta quan "amb tan sols una anàlisi" amb el qual es pogués determinar la mida i nombre de partícules lipoproteiques es podria arribar a prevenir un accident cardiovascular. 

Quina importància tenen les lipoproteïnes HDL i LDL en l'arterioesclerosi?

Les lipoproteïnes HDL (high density lipoproteins) i LDL (low density lipoproteins) bàsicament són transportadores de colesterol en el torrent sanguini. El terme de lipoproteïna fa referència al complex macromolecular biològic adoptat per a poder transportar substàncies greixoses, com el colesterol o els triglicèrids, a través d'un fluid que bàsicament és aigua, la sang. Les lipoproteïnes encapsulen les molècules menys solubles en aigua en el seu interior a través d'una capa de fosfolípids i proteïna que les fa miscibles en aigua.

El colesterol transportat per les HDL, conegut com a colesterol "bo", fa referència al transport del colesterol dels teixits perifèrics cap al fetge per a la seva futura excreció; i en canvi, el colesterol transportat cap als teixits perifèrics viatja bàsicament dins de les lipoproteïnes LDL. Una concentració elevada de colesterol LDL s'associa a una malaltia complexa coneguda com l'arterioesclerosi, que es basa, entre altres factors, en una acumulació de colesterol en les artèries que fan que s'estrenyin limitant o bloquejant el pas de la sang i perdin elasticitat. La concentració de colesterol LDL és un factor causal d'arteriosclerosi.

D'altra banda, malgrat que el paper de les HDL encara presenta certa controvèrsia amb relació a la malaltia cardiovascular i a la seva funcionalitat, les HDL són bàsicament les responsables del transport revers de colesterol, que significa que s'ocupen d'eliminar l'excés de colesterol dels teixits evitant que s'acumuli. Per tant, tenir nivells adequats de colesterol HDL reflecteix una bona funcionalitat d'aquest procés d'eliminació de colesterol dels teixits perifèrics, i per tant menys risc d'arterioesclerosi.

Què es necessita per a poder realitzar el test?

En l'àmbit clínic no hospitalari es necessita que un especialista el sol·liciti a través d'un laboratori que l'ofereixi (actualment a Catalunya Laboratoris Echevarne, Eurofins Megalab, entre altres). El pacient es farà una extracció estàndard per a l'obtenció de 200 ul de sèrum o plasma que s'enviaran a la nostra empresa -Biosfer Teslab- a través d'un sistema d'enviament de mostres preestablert que en garanteix la conservació. Nosaltres realitzem l'anàlisi del plasma per ressonància magnètica nuclear i enviem els resultats a través d'una plataforma electrònica segura al laboratori sol·licitant.

En què millora aquesta tècnica el diagnòstic del pacient?

El test Liposcale és una anàlisi del plasma sanguini en què cal utilitzar la ressonància magnètica nuclear, una tecnologia avançada molt reproduïble i d'alt rendiment, que permet obtenir en  només cinc minuts el perfil de les lipoproteïnes complet que inclou la informació tradicional a més a més de la mida i de la quantitat (nombre) de partícules que transporten els lípids, factors que s'associen a risc de manera independent a la malaltia cardiovascular.

El test Liposcale és un procediment d'anàlisi innovador a escala internacional i pot aportar millores significatives a individus amb alguns factors de risc -com per exemple trastorns del metabolisme, amb certa hipertrigliceridèmia, síndrome metabòlica, diabetis- que podrien passar inadvertits usant els paràmetres tradicionals (amb nivells de colesterol adequats).

Explica'ns com se us va ocórrer la creació d'aquesta patent?

La nostra història, comuna a moltes altres empreses biotecnològiques, es basa en la col·laboració entre un grup de recerca clínic i un grup de recerca tecnològic: La mesura de la mida i del nombre de partícules lipoproteiques que permet accedir a informació rellevant amb relació al risc cardiovascular ofereix un repte tecnològic a un problema clínic: com les mesurem? O millor dit, com les mesurem d'una manera que pugui ser utilitzable en un entorn clínic? Aquestes partícules són extraordinàriament petites com per usar mètodes òptics. Per tant, davant el problema clínic (capturat per l'investigador en l'àmbit clínic) hi ha un abordatge tecnològic. En aquest cas, usant una tecnologia que prèviament havia donat resultats prometedors a altres grups internacionals, tecnologia de la qual el nostre grup era expert.

En aquest cas, l'equip investigador al qual em vaig incorporar pertanyia a la Plataforma Metabolòmica liderada pel Dr. Correig, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'Institut d'Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV), que treballava conjuntament amb el Dr. Mallol en  la caracterització de fluids biològics usant ressonància magnètica nuclear (RMN). La Plataforma Metabolòmica col·laborava des de feia anys amb la Unitat de Recerca en Lípids i Arteriosclerosi de l'Hospital Sant Joan de Reus (URLA), de la qual el Dr. Lluís Masana era (i és) el director. Després d'anys de recerca, vàrem poder caracteritzar de manera innovadora i inventiva (dos requisits per a obtenir una patent) les lipoproteïnes sanguínies per RMN tant en mida com en nombre i composició; amb una reproductibilitat, rapidesa i precisió suficients com per a poder ser usat en un àmbit clínic.

La patent sobre el test de Liposcale és propietat de la URV i de l'IISPV, que va fer un contracte de llicència en exclusiva a Biosfer Teslab, empresa que vam constituir els quatre fundadors (Drs. Mallol, Correig, Masana i jo mateixa) per tal de realitzar el desenvolupament clínic i industrial del mateix perquè pugui ser usat en àmbit clínic.

Aquest test diagnòstic quan i on podria començar a implementar-se?

En l'àmbit clínic, el test Liposcale actualment comença a estar implementat de la mà de Laboratoris Rubió en l'àmbit nacional. Laboratoris Rubió va entrar a Biosfer Teslab com a soci comercialitzador europeu l'any 2014. Rubió ha permès la introducció del test a diferents hospitals de referència a través de les unitats de lípids, així com a través de laboratoris privats d'anàlisis clíniques.

En l'entorn d'investigació, el test està àmpliament utilitzat i recull més de 50 comunicacions a congressos i articles científics internacionals.

Què suposa rebre un guardó com el Premi a la Innovació 2019 per la Fundació Alberto Elzaburu?

El premi celebra la innovació, des de la conceptualització d'una idea / procés / invent -que doni lloc a una patent- a la materialització de la mateixa a través de la generació d'un producte que pot ser interessant per a la societat. El procés parteix d'un entorn complet conformat per diferents elements: Un reconeixement a l'esforç i a la creativitat. Un reconeixement a no tenir por a noves situacions, a la capacitat d'adaptació i l'aprenentatge. Però, sobretot, un reconeixement al treball en equip: una col·laboració entre individus entusiastes, ben preparats i capacitats, permetent la interacció entre idees i perspectives que conjuntament són més que la suma de les parts, permetent avançar en direccions no previstes i, per tant, innovar. Per a mi, el premi és un reconeixement a tots aquests elements a través dels quals hem aconseguit la materialització d'una idea.

Biografia: Núria Amigó (Reus, 1984) és doctora en Bioenginyeria per la Universitat Rovira i Virgili (URV), llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona (UB) i màster en Biofísica per la mateixa Universitat. Co-fundadora i actualment CEO de Biosfer Teslab, des de 2015.

L'any 2013, conjuntament amb el Dr. Roger Mallol, el Dr. Xavier Correig i el Dr. Lluís Masana van fundar l'spin off Biosfer Teslab (http://biosferteslab.com/), una spin-off de la Universitat Rovira i Virgili i l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili per a comercialitzar tests de diagnòstic in-vitro per a la millora de la caracterització del risc cardiovascular.

Font: Revista Galens, pàgines 18 i 19

Pujar