Novetats

El desconeixement provoca més estigmatització de les malalties psiquiàtriques

Dra. Elisabet Vilella, Grup Neurociència Aplicada IISPV

Elisabet Vilella

La doctora Elisabet Vilella, directora de Recerca de l'HU Institut Pere Mata i professora de la Universitat Rovira i Virgili, és la coordinadora del projecte BIPOGENT 2. Es tracta d'una investigació que vol trobar un algoritme o fórmula matemàtica que ajudi als psiquiatres a diagnosticar amb més certesa el trastorn bipolar. La doctora encapçala aquest estudi original i pioner que pot tenir un gran impacte per la seva utilitat en la pràctica clínica. El projecte, que arrencarà aquest mes de gener, ha rebut finançament de l'Institut de Salut Carles III (Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat) amb més de 80.000 euros per a cada centre que hi participa. Parlem amb la doctora per conèixer algun detall més d'aquesta investigació i que com s'ha avançat en l'estudi de les malalties psiquiàtriques.

- Encapçalarà un projecte pioner sobre el trastorn bipolar. En què consisteix?
- El que volem és trobar un algoritme que ajudi a millorar la detecció o el diagnòstic del trastorn bipolar. Això en psiquiatria ja és molt. Si ho aconseguim, serà una eina de gran ajuda. El problema que té la psiquiatria és que ha de separar les diferents patologies sense tenir els biomarcadors. Per exemple, en la diabetis, hi ha el sucre alt. En psiquiatria això no passa. Amb aquest estudi tindrem molta més informació de genètica, de la neuroimatge, de les proves psicològiques i psiquiàtriques que es fan als pacients i amb tot això és d'on volem trobar aquest algoritme, aquesta fórmula, que ajudi a fer el diagnòstic del trastorn bipolar. A més, una altra característica de les malalties psiquiàtriques, com l'esquizofrènia o el trastorn bipolar les primeres fases de la malaltia, que se solen manifestar a finals de l'adolescència o a principis de l'edat adulta, i en aquests inicis de la malaltia es confon el que arribarà a ser una esquizofrènia o un trastorn bipolar i al principi fa que un tingui més trets característics d'un que de l'altre. El que ajudaria molt al psiquiatre és poder tenir aquestes eines de suport per poder saber si aquests símptomes acabaran cap a una malaltia o evolucionaran cap a una altra.

"El que volem és trobar un algoritme que ajudi a millorar la detecció o el diagnòstic del trastorn bipolar"

- Per què és important detectar-ho com més aviat millor?
- Doncs perquè els tractaments siguin del tipus que siguin, farmacològics o psicològics, o qualsevol intervenció que es faci, serà diferent si es tracta d'un trastorn bipolar o l'esquizofrènia. I per la mateixa persona afectada per la malaltia, ja que pot tenir més informació i saber quin estil de vida ha de portar.
- Trobar l'algoritme no ha de ser una tasca fàcil però per què no s'ha fet fins ara?

- Ara tenim eines molt potents que ens han permès estudiar a fons el genoma, per tant, els gens o les variants genètiques que estan relacionades amb aquestes malalties. I també, una part molt important que abans no teníem són les eines de la neuroimatge. En l'estudi BIPOGENT previ a aquest, hem utilitzat una ressonància magnètica cranial i un tipus d'adquisició de les dades que és específic per aquest estudi i que permetrà per primera vegada estudiar amb molt detall la substància blanca del cervell i això, no s'havia pogut fer mai abans. Com deia, disposem tant d'eines que obtenen la imatge com les que les analitzen que estan molt més treballades, més evolucionades que fa uns anys i també disposem d'un equip que està especialitzat.

Més informació

Pujar