Novetats

Un estudi identifica una potencial diana terapèutica contra la resistència a la insulina i la diabetis mellitus de tipus 2

Un estudi de la UB amb la col·laboració d'investigadors de l'IISPV

Investigadors de la UB han identificat una molècula clau en la resistència a la insulina, una condició que afavoreix el desenvolupament de la diabetis mellitus de tipus 2. El treball, publicat a la revista científica Metabolism. Clinical and Experimental, mostra com l'enzim BACE1 i el seu producte, l'APPβ soluble, estan implicats en l'aparició del procés inflamatori i la resistència a la insulina. Aquests resultats obtinguts en ratolins obren la porta al desenvolupament de nous fàrmacs per tractar aquest tipus de diabetis.

La recerca està liderada per l'equip que dirigeix el professor Manuel Vázquez Carrera, membre de la Unitat de Farmacologia i Farmacognòsia de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació i de l'Institut de Biomedicina (IBUB) de la UB, així com del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques (CIBERDEM). En l'estudi també han participat les expertes Dolors Serra i Laura Herrero, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació i de l'IBUB; Anna Gumà, de la Facultat de Biologia i de l'IBUB; Joan Vendrell i Sònia Fernández, de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili i del CIBERDEM, i altres experts de la Universitat de Dundee (Regne Unit).

Un trastorn que prediu la diabetis mellitus de tipus 2

L'aparició d'un procés inflamatori crònic de baixa intensitat contribueix a la resistència a la insulina. Es tracta d'una condició en la qual les quantitats normals d'aquesta hormona són insuficients per complir la seva funció (és a dir, aconseguir que la glucosa que prové dels aliments entri a les cèl·lules per obtenir energia). Aquest trastorn prediu el desenvolupament de la diabetis mellitus de tipus 2, una malaltia crònica que mal controlada pot causar problemes de circulació, al cor, als ulls, als ronyons i en altres òrgans.

L'objectiu del nou treball ha estat conèixer si l'enzim BACE1 i el seu producte, l'APPβ soluble, estaven implicats en l'aparició del procés inflamatori i la resistència a la insulina en el múscul esquelètic, el teixit més important implicat en el metabolisme de la glucosa. «Fins ara es coneixia que els ratolins deficients en aquest enzim estaven protegits davant la intolerància a la glucosa induïda per una dieta rica en greixos, però es desconeixia per quins mecanismes l'absència de BACE1 proporcionava aquest efecte protector», explica Manuel Vázquez.

Els investigadors han analitzat els efectes de bloquejar aquest enzim i d'administrar APPβ soluble en ratolins. «La inhibició de BACE1 atenua l'increment de l'estrès del reticle endoplasmàtic (procés que afavoreix la resistència a la insulina), la inflamació i la resistència a la insulina induïda per un excés de lípids. D'altra banda, l'administració d'APPβ soluble en ratolins incrementa la inflamació en el múscul i redueix la sensibilitat a la insulina».

A més, també han comparat els nivells de BACE1 i d'APPβ en mostres de pacients diabètics i persones sense la malaltia. «L'expressió de BACE1 augmenta en el teixit adipós tant de pacients obesos com de diabètics de tipus 2. Tanmateix, els nivells de l'APPβ soluble estan incrementats en el plasma de pacients obesos diabètics de tipus 2 respecte als pacients obesos que no són diabètics», destaca Manuel Vázquez.

Potencial diana farmacològica

Segons els investigadors, aquests resultats indiquen que aquest enzim i el seu producte, l'APPβ soluble, són determinants clau en la inducció de l'estrès del reticle endoplasmàtic, la inflamació i la resistència a la insulina en el múscul esquelètic.

Aquesta vinculació entre BACE1 i l'APPβ soluble amb la resistència a la insulina obre la porta al seu ús com a diana farmacològica. «El repte ara és demostrar que el desenvolupament de nous fàrmacs que bloquin les accions de BACE1 poden ser una estratègia terapèutica efectiva i segura en el tractament de la resistència a la insulina i la diabetis mellitus de tipus 2», conclou l'investigador.

Referència de l'article:

G. Botteri, L. Salvadó, A. Gumà, D. L. Hamilton, P. J. Meakin, G. Montagut, M. L. Ashford, V. Ceperuelo-Mallafré,  S. Fernández-Veledo,  J. Vendrell,  M. Calderón-Domínguez, D. Serra, L. Herrero, J. Pizarro, E. Barroso, X. Palomer, M. Vázquez-Carrera. «The BACE1 product sAPPβ induces ER stress and inflammation and impairs insulin signaling». Metabolism. Clinical and Experimental, agost de 2018. Doi: https://doi.org/10.1016/j.metabol.2018.03.005

Pujar