Novetats

Un estudi demostra quins marcadors pronostiquen una recuperació de les defenses en pacients amb VIH que responen al tractament antiretroviral

4 de febrer 2021

Investigadores i investigadors del grup de recerca Infecció i Immunitat (INIM) de l'Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII (HJ23), l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb altres equips de la Red de Sida, acaben de publicar els resultats de l'últim estudi realitzat en una cohort de pacients VIH amb poca capacitat de recuperació immunològica.

El VIH continua sent un dels majors problemes per la salut pública mundial, s'estima que actualment hi ha 38 milions de persones amb VIH amb 1,7 milions de nous contagis per la infecció. En aquest 2019, 25,4 milions de persones tenen accés a teràpia antiretroviral, en comparació als 6,4 milions de 2009. Tot i que l'actual tractament antiretroviral és molt eficaç i ha millorat la salut, ha prolongat la vida dels pacients infectats i ha reduït les taxes de transmissió, no és curatiu. Això vol dir que una persona que s'infecti pel VIH haurà de prendre medicaments tota la seva vida.

Per aquest motiu, un dels principals objectius actuals entre els investigadors en matèria de VIH és la recerca d'estratègies de tractament alternatives que potenciïn el sistema immune amb la finalitat d'assolir, el que s'anomena cura funcional del VIH o remissió virològica persistent. En aquest sentit, els descobriments d'aquests grups de recerca han permès identificar biomarcadors de pronòstic del pacient, un avenç cap a la medicina personalitzada.

En aquest estudi es tracta un grup de pacients que responen amb èxit al tractament antiretroviral aconseguint amb èxit la supressió virològica però, que pel contrari, no recuperen els nivells de cèl·lules CD4 fins a nivells òptims pel que tenen un pitjor pronòstic clínic, això vol dir que ha disminuït el seu nivell de defenses i hi pot haver-hi infeccions oportunistes amb més freqüència i fins i tot arribar a l'estat més avançat de la infecció, la síndrome de immunodeficiència adquirida (SIDA) com l'event sida.

Es tracta de l'estudi longitudinal disponible més gran en pacients VIH no recuperadors (un total de 108 pacients dels 502 pacients VIH que contempla l'estudi) que combina la determinació de nivells de quimiocines circulants amb l'estudi de polimorfismes genètics i l'objectiu es trobar marcadors de pronòstic del pacient, una nova diana terapèutica.

Els resultats obtinguts han demostrat que les quimiocines SDF-1/CXCL12 i MCP-1/CCL-2 i el receptor CCR5 són molècules clau en la susceptibilitat a la progressió del VIH, i tenen un paper important en la reconstitució immune. Les dades publicades a la revista EbioMedicine obren la porta a explorar el bloqueig dual de SDF-1 i MCP-1, així com CCR2 i CCR5, com a possibles opcions terapèutiques per a assaigs clínics avançats amb resultats prometedors.

Els resultats dels treballs han estat publicats recentment en revistes internacionals especialitzades d'alt impacte en l'àrea d'estudi:

High circulating SDF-1and MCP-1 levels and genetic variations in CXCL12, CCL2 and CCR5: Prognostic signature of immune recovery status in treated HIV-positive patients

Elena Yeregui, Consuelo Vilades, Pere Domingo, Andra Ceausu, Yolanda María Pacheco, Sergi Veloso, Alexy Inciarte, Judit Vidal-Gonzalez, Maria Peraire, Carles Perpinán, Vicenc Falc, Jenifer Masip, Veronica Alba, Montserrat Vargas, Anna Martí, Laia Reverte, Josep Mallolas, Francesc Vidal, Joaquim Peraire, Anna Rull.
EBioMedicine. 2020 Nov 6;62:103077. Online ahead of print. 2020.

Pujar